sábado, 1 de diciembre de 2012

AMIANTO, LA FIBRA ASESINA.

Article d’Àlex Tisminetzky, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, publicat al núm. 292 del setmanari Directa.

El veïnat del Prat de Llobregat comparteix amb el de a del Vallès i Castelldefels l’esgarrifosa taxa de tenir 300 vegades més possibilitats de patir càncer derivat de l’amiant que la resta de catalans i catalanes. Els responsables, grans empreses que han escampat la pols assassina entre veïns i treballadors, mentre els seus beneficis no paraven de créixer.


El passat 20 d’octubre, més d’un centenar de persones es van reunir al Prat per parlar amb metges, tècnics de prevenció i juristes a les segones Jornades de l’Amiant. A la sala, cares serioses i els punys que s’anaven tancant mentre apareixien les dades silenciades i mai explicades.

Les institucions europees calculen que a la Unió Europea 250.000 persones moriran fins el 2060 només d’un dels tipus de càncer que provoca, el mesotelioma, que a Catalunya s’ha multiplicat per conc en els darrers anys. A l’estat espanyol, que va batre tots els records de producció europea als vuitanta, resten encara 21 milions de tones instal·lades, 4 de les quals a Catalunya, i les dades oficials parlen de 19.000 edificis amb sostres, canonades o ciment d’amiant.

Els assistents ho coneixien de primera mà, doncs són extreballadors, vídues i veïns d’empreses com Rocalla, Uralita, Honeywell o Alstom. Molts l’han manipulat amb les mans sense saber-ne la perillositat, l’han portat a les seves robes a casa, contagiant esposes o fills, o de petits han jugat amb els residus escampats pel poble.

Cap expert els explica res de nou, però les fredes dades indignen encara més. I és que l’herència de tants anys d’amiant té dues cares. Moltes empreses es van fer literalment d’or amb aquesta substància màgica, que mai es destrueix, és barata i fàcilment manipulable en la indústria del ciment, els trens, o el tèxtil. Durant dècades es va fer servir sense cap control, mentre les institucions franquistes i postfranquistes ho tapaven amb un enorme mantell de silencis administratius, mèdics i judicials, en nom del progrés econòmic i el lliure mercat.

Però la pols màgica també era assassina, i en 10, 15 o 30 anys causa terribles patologies, moltes cancerígenes. Al Prat, i gràcies al comitè d’empresa de CGT de Honeywell, s’ha fet un pas més per a que l’amiant no gaudeixi de la impunitat del silenci. I és que la feina a fer encara és molta.

La Seguretat Social es nega, encara avui, a reconèixer moltes malalties professionals, les mútues s’atreveixen a afirmar que han trobat només 61 casos anuals a tot l’estat espanyol i les empreses paguen cars i desvergonyits pèrits per afirmar als judicis que res no sabien, que ningú no els havia dit que era perillós, a pesar que algunes d’elles avui en dia simplement han traslladat la seva producció a països on encara no és prohibit, com Marroc o Nicaragua.

L’amiant ha de sortir d’aquest silenci tan llarg on les persones valen molt menys que els beneficis empresarials. En record dels que l’han patit, i per evitar nous afectats.


1 comentario:

  1. Excelente artículo de Àlex!!! Él, Marta, Jaume, Àngels, Raquel, etc...nos hemos volcado en el reconocimiento del enorme daño que el amianto ha provocado a tantos y tantos trabajadores. Por ellos, por que se haga justicia, por que se continúe reconociendo el daño causado....seguiremos luchando!!!!

    ResponderEliminar

Te contestaré lo más rápido que me sea posible, pero ten paciencia. Mi opinión no sustituye la de un profesional jurídico que pueda asesorarte directamente y examinar documentación.