AMIANTO, LA FIBRA ASESINA.

Article d’Àlex Tisminetzky, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, publicat al núm. 292 del setmanari Directa.

El veïnat del Prat de Llobregat comparteix amb el de a del Vallès i Castelldefels l’esgarrifosa taxa de tenir 300 vegades més possibilitats de patir càncer derivat de l’amiant que la resta de catalans i catalanes. Els responsables, grans empreses que han escampat la pols assassina entre veïns i treballadors, mentre els seus beneficis no paraven de créixer.

El passat 20 d’octubre, més d’un centenar de persones es van reunir al Prat per parlar amb metges, tècnics de prevenció i juristes a les segones Jornades de l’Amiant. A la sala, cares serioses i els punys que s’anaven tancant mentre apareixien les dades silenciades i mai explicades.

Les institucions europees calculen que a la Unió Europea 250.000 persones moriran fins el 2060 només d’un dels tipus de càncer que provoca, el mesotelioma, que a Catalunya s’ha multiplicat per conc en els darrers anys. A l’estat espanyol, que va batre tots els records de producció europea als vuitanta, resten encara 21 milions de tones instal·lades, 4 de les quals a Catalunya, i les dades oficials parlen de 19.000 edificis amb sostres, canonades o ciment d’amiant.

Els assistents ho coneixien de primera mà, doncs són extreballadors, vídues i veïns d’empreses com Rocalla, Uralita, Honeywell o Alstom. Molts l’han manipulat amb les mans sense saber-ne la perillositat, l’han portat a les seves robes a casa, contagiant esposes o fills, o de petits han jugat amb els residus escampats pel poble.

Cap expert els explica res de nou, però les fredes dades indignen encara més. I és que l’herència de tants anys d’amiant té dues cares. Moltes empreses es van fer literalment d’or amb aquesta substància màgica, que mai es destrueix, és barata i fàcilment manipulable en la indústria del ciment, els trens, o el tèxtil. Durant dècades es va fer servir sense cap control, mentre les institucions franquistes i postfranquistes ho tapaven amb un enorme mantell de silencis administratius, mèdics i judicials, en nom del progrés econòmic i el lliure mercat.

Però la pols màgica també era assassina, i en 10, 15 o 30 anys causa terribles patologies, moltes cancerígenes. Al Prat, i gràcies al comitè d’empresa de CGT de Honeywell, s’ha fet un pas més per a que l’amiant no gaudeixi de la impunitat del silenci. I és que la feina a fer encara és molta.

La Seguretat Social es nega, encara avui, a reconèixer moltes malalties professionals, les mútues s’atreveixen a afirmar que han trobat només 61 casos anuals a tot l’estat espanyol i les empreses paguen cars i desvergonyits pèrits per afirmar als judicis que res no sabien, que ningú no els havia dit que era perillós, a pesar que algunes d’elles avui en dia simplement han traslladat la seva producció a països on encara no és prohibit, com Marroc o Nicaragua.

L’amiant ha de sortir d’aquest silenci tan llarg on les persones valen molt menys que els beneficis empresarials. En record dels que l’han patit, i per evitar nous afectats.