NUEVO REAL DECRETO 739/2026. EL RECONOCIMIENTO COMO COTIZADOS DE LOS PERIODOS PREVIOS DE LOS DEPORTISTAS PROFESIONALES

Real Decreto 739/2026, de 23 de septiembre, por el que se establece el régimen jurídico para el cómputo como cotizados al Régimen General de la Seguridad Social, a efectos de la pensión de jubilación, de los periodos de actividad ejercidos como deportista profesional con anterioridad a su integración en el Régimen General de la Seguridad Social.

Departamento: Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones

Publicación: BOE nº 237 de 25/09/2026, p. 125870 a 125878 (9 páginas)

Ver documento: https://www.boe.es/eli/es/rd/2026/09/23/739/con

Índice de contenidos:

• 1. Introducción y contexto histórico de una laguna normativa
• 2. Ámbito temporal, subjetivo y cronología de integración por colectivos
• 3. Comentario de las remisiones expresas al Estatuto de los Trabajadores y a la Ley General de la Seguridad Social
• 4. Procedimiento de acreditación, revisión de pensiones y financiación
• 5. Valoración crítica

Comento de forma esquemática y breve este nuevo real decreto, aunque no tengo claro a qué colectivo específico afectará, partiendo que solo tiene efecto sobre la pensión de jubilación. La sensación es que seguramente será beneficioso para deportistas que accedieron a la pensión de jubilación y con esta cotización adicional pueden mejorar la prestación. Sin embargo, para quienes no accedieron por falta de cotización suficiente, salvo que con posterioridad hubiesen trabajado y cotizado, como consecuencia de la necesidad de acreditar la carencia específica -dos años en los últimos 15- va a ser difícil que puedan causar ahora la pensión. Vamos con ello.

1. Introducción y contexto histórico de una laguna normativa

El Boletín Oficial del Estado del pasado 25 de septiembre de 2026 ha publicado el esperado Real Decreto 739/2026, de 23 de septiembre, una norma destinada a saldar una deuda histórica del sistema de la Seguridad Social con un colectivo singular, los deportistas profesionales.

La problemática que viene a reparar este Real Decreto arranca con la aprobación de la primera Ley del Estatuto de los Trabajadores en 1980. Pese a que el texto legal reconoció la naturaleza laboral de la actividad desempeñada por los deportistas profesionales, transcurrieron más de dos décadas hasta que el conjunto de estos profesionales quedó efectivamente integrado en el campo de aplicación del Régimen General de la Seguridad Social.

Durante ese largo «limbo normativo» comprendido entre 1980 y las sucesivas fechas de integración de cada disciplina deportiva, miles de deportistas desarrollaron su actividad bajo una relación laboral formal sin posibilidad legal de cotizar al sistema público. Esta falta de cotización ha tenido un impacto notoriamente perjudicial en sus carreras de cotización, impidiendo en unos casos el acceso a la pensión contributiva de jubilación por falta de carencia mínima o minorando drásticamente el importe de la prestación reconocida.

2. Ámbito temporal, subjetivo y cronología de integración por colectivos

El artículo 1 del RD 739/2026 fija como el marco temporal computable el intervalo que media entre el 15 de marzo de 1980 y la fecha concreta de inclusión de cada colectivo en el Régimen General.

El mapa de integración paulatina regulado por las normas históricas queda ordenado de la siguiente manera:

• Ciclistas profesionales: Integrados el 1 de febrero de 1992 (RD 1820/1991).
• Jugadores profesionales de baloncesto: Integrados el 1 de agosto de 1993 (RD 766/1993).
• Jugadores profesionales de balonmano: Integrados el 1 de enero de 1998 (RD 1708/1997).
• Resto de deportistas profesionales (RD 1006/1985): Integración general el 1 de junio de 2003 (RD 287/2003).

Ámbito subjetivo y exclusión expresa (Art. 2):

Serán beneficiarias las personas deportistas profesionales que residían en España y ejercían su actividad de forma habitual en territorio nacional, habiendo suscrito un contrato profesional de carácter especial.

Exclusión relevante: El artículo 2.2 excluye expresamente de esta norma a quienes hayan jugado al fútbol profesionalmente, puesto que este colectivo dispuso de una senda de integración anterior mediante el Real Decreto 2621/1986 y el Convenio de Saneamiento del Fútbol Profesional (Disposición Transitoria 22ª del TRLGSS), rigiéndose por su normativa específica.

3. Comentario de las remisiones expresas al Estatuto de los Trabajadores y a la Ley General de la Seguridad Social

Para comprender la arquitectura técnica del Real Decreto 739/2026 resulta imprescindible analizar la articulación y remisión que efectúa a los preceptos clave del Texto Refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores (TRLET) y del Texto Refundido de la Ley General de la Seguridad Social (TRLGSS):

A) Remisión al Estatuto de los Trabajadores. El Art. 2.1.d) TRLET

¿Qué establece el artículo 2.1.d) del ET? Este precepto encuadra dentro del catálogo de relaciones laborales de carácter especial la de «las personas deportistas profesionales».

Comentario. La norma reglamentaria fija el dies a quo de cómputo en el 15 de marzo de 1980 porque coincide de forma exacta con la fecha de entrada en vigor de la primigenia Ley 8/1980, de 10 de marzo, del Estatuto de los Trabajadores, cuyo artículo 2.1.d) consagró por primera vez en España la laboralidad de los deportistas. El RD 739/2026 exige que para computar un periodo previo el deportista haya prestado servicios bajo un contrato formal amparado en esta relación especial (desarrollada posteriormente por el RD 318/1981 y el aún vigente RD 1006/1985).

B) Remisión a la LGSS. El Art. 165.1 TRLGSS (Requisito general de Alta o Asimilada)

¿Qué establece el artículo 165.1 del TRLGSS? Dispone que, para causar derecho a las prestaciones contributivas del Régimen General, las personas incluidas en su campo de aplicación deben cumplir el requisito general de estar afiliadas y en alta en dicho Régimen o en situación asimilada a la de alta al sobrevenir la contingencia o hecho causante, salvo disposición legal expresa en contrario.

Comentario. El artículo 5.1 del RD 739/2026 condiciona el cómputo de los periodos de deportista profesional a que el solicitante reúna con carácter previo las exigencias generales del artículo 165.1 TRLGSS. Por tanto, la nueva norma no exime de estar en alta o situación asimilada en la fecha del hecho causante de la jubilación (o cumplir los requisitos de acceso desde la situación de no alta del art. 205.1 TRLGSS), sino que suma esos años históricos a la carrera laboral del asegurado.

C) Impacto sobre el Art. 205 TRLGSS (Carencia y acceso a la jubilación)

¿Qué establece el artículo 205 del TRLGSS? Regula los requisitos del derecho a la pensión contributiva de jubilación, exigiendo acreditar al menos 15 años de cotización (carencia genérica), con al menos 2 años comprendidos dentro de los 15 años inmediatamente anteriores al hecho causante (carencia específica).

Comentario. Los periodos de actividad previa reconocidos por el RD 739/2026 computan como efectivamente cotizados a todos los efectos para alcanzar el período mínimo de cotización de 15 años exigido por el art. 205.1.b) TRLGSS.

D) Impacto sobre el Art. 209 TRLGSS e integración de bases de cotización (Art. 6 RD 739/2026)

¿Qué establece el artículo 6 del RD 739/2026 en relación con el Art. 209 TRLGSS? Dictamina que los meses que se computen como cotizados conforme a este real decreto se integrarán en la Base Reguladora con la base mínima de cotización establecida en cada período para trabajadores mayores de 18 años en el Régimen General.

Comentario. Al calcular la Base Reguladora conforme a las reglas del artículo 209 TRLGSS, esos meses en los que no existió obligación ni posibilidad de cotizar no se computarán como lagunas a cero (o con la regla general de integración parcial), sino que se rellenarán con la base mínima oficial de la época, evitando la depreciación de la cuantía de la pensió. Lo que ocurre en la práctica es que seguramente quedan fuera del ámbito de los 25 años necesarios para el cálculo de la base reguladora, por lo que poca incidencia tendrá en ese sentido.

4. Procedimiento de acreditación, revisión de pensiones y financiación

• Acreditación de la actividad (Art. 3). Se efectuará mediante certificado emitido por el club o entidad deportiva (modelo Anexo I). En caso de extinción del club o falta de datos, la certificación podrá ser expedida subsidiariamente por la Federación Deportiva competente (modelo Anexo II).
• Solicitud y revisión de pensiones causadas (Arts. 4 y 5.2). La solicitud se presenta ante el INSS al tramitar la jubilación o mediante solicitud de revisión de una pensión de jubilación ya reconocida. En caso de revisión, el recálculo surtirá efectos económicos a partir del día primero del mes siguiente al de la solicitud de revisión.
• Mecanismo de financiación pública (Art. 7). Para no lesionar el equilibrio financiero del sistema de la Seguridad Social, el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) calculará el capital coste correspondiente a la parte de pensión derivada de estos periodos rescatados. El pago de dicho capital coste será asumido de forma íntegra y en un único ingreso por el Consejo Superior de Deportes (CSD).

5. Valoración crítica

El Real Decreto 739/2026 constituye una solución equilibrada y técnicamente bien trabada. Respeta el principio de primacía de la ley al coordinar el dies a quo con la entrada en vigor del Estatuto de los Trabajadores de 1980, utiliza el mecanismo de integración con bases mínimas para no inflar artificialmente las bases reguladoras -quizás la mayor incidencia sea en pensiones de jubilación ya reconocidas hace años-, permite la revisión retroactiva a favor de quienes ya son pensionistas y traslada con acierto la financiación al organismo público del deporte (CSD) mediante la fórmula del capital coste.

En fin, creo que, al margen del deporte de élite, existen muchos deportistas profesionales que no cotizaron en su momento a la seguridad social. Esperemos beneficie a las personas afectadas.

Reial Decret 739/2026, de 23 de setembre, pel qual s'estableix el règim jurídic per al còmput com a cotitzats al Règim General de la Seguretat Social, a l'efecte de la pensió de jubilació, dels períodes d'activitat exercits com a esportista professional amb anterioritat a la seva integració en el Règim General de la Seguretat Social.

Departament: Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions

Publicació: BOE núm. 237 de 25/09/2026, p. 125870 a 125878 (9 pàgines)

Veure document: https://www.boe.es/eli/es/rd/2026/09/23/739/con

Índex de continguts:

• 1. Introducció i context històric d'una llacuna normativa
• 2. Àmbit temporal, subjectiu i cronologia d'integració per col·lectius
• 3. Comentari de les remissions expresses a l'Estatut dels Treballadors i a la Llei General de la Seguretat Social
• 4. Procediment d'acreditació, revisió de pensions i finançament
• 5. Valoració crítica

Comento de forma esquemàtica i breu aquest nou reial decret, encara que no tinc clar a quin col·lectiu específic afectarà, partint que només té efecte sobre la pensió de jubilació. La sensació és que segurament serà beneficiós per a esportistes que van accedir a la pensió de jubilació i amb aquesta cotització addicional poden millorar la prestació. No obstant això, per als qui no hi van accedir per falta de cotització suficient, llevat que amb posterioritat haguessin treballat i cotitzat, com a conseqüència de la necessitat d'acreditar la carència específica -dos anys en els últims 15- serà difícil que puguin causar ara la pensió. Som-hi.

1. Introducció i context històric d'una llacuna normativa

El Butlletí Oficial de l'Estat del passat 25 de setembre de 2026 ha publicat l'esperat Reial Decret 739/2026, de 23 de setembre, una norma destinada a saldar un deute històric del sistema de la Seguretat Social amb un col·lectiu singular, els esportistes professionals.

La problemàtica que ve a reparar aquest Reial Decret arrenca amb l'aprovació de la primera Llei de l'Estatut dels Treballadors el 1980. Malgrat que el text legal va reconèixer la naturalesa laboral de l'activitat exercida pels esportistes professionals, van transcórrer més de dues dècades fins que el conjunt d'aquests professionals va quedar efectivament integrat en el camp d'aplicació del Règim General de la Seguretat Social.

Durant aquest llarg «llimbs normatiu» comprès entre 1980 i les successives dates d'integració de cada disciplina esportiva, milers d'esportistes van desenvolupar la seva activitat sota una relació laboral formal sense possibilitat legal de cotitzar al sistema públic. Aquesta falta de cotització ha tingut un impacte notòriament perjudicial en les seves carreres de cotització, impedint en uns casos l'accés a la pensió contributiva de jubilació per falta de carència mínima o minorant dràsticament l'import de la prestació reconeguda.

2. Àmbit temporal, subjectiu i cronologia d'integració per col·lectius

L'article 1 del RD 739/2026 fixa com a marc temporal computable l'interval que mitjança entre el 15 de març de 1980 i la data concreta d'inclusió de cada col·lectiu en el Règim General.

El mapa d'integració de mica en mica regulat per les normes històriques queda ordenat de la següent manera:

• Ciclistes professionals: Integrats l'1 de febrer de 1992 (RD 1820/1991).
• Jugadors professionals de bàsquet: Integrats l'1 d'agost de 1993 (RD 766/1993).
• Jugadors professionals d'handbol: Integrats l'1 de gener de 1998 (RD 1708/1997).
• Resta d'esportistes professionals (RD 1006/1985): Integració general l'1 de juny de 2003 (RD 287/2003).

Àmbit subjectiu i exclusió expressa (Art. 2):

Seran beneficiàries les persones esportistes professionals que residien a Espanya i exercien la seva activitat de forma habitual en territori nacional, havent subscrit un contracte professional de caràcter especial.

Exclusió rellevant: L'article 2.2 exclou expressament d'aquesta norma als qui hagin jugat al futbol professionalment, ja que aquest col·lectiu va disposar d'un camí d'integració anterior mitjançant el Reial Decret 2621/1986 i el Conveni de Sanejament del Futbol Professional (Disposició Transitòria 22a del TRLGSS), regint-se per la seva normativa específica.

3. Comentari de les remissions expresses a l'Estatut dels Treballadors i a la Llei General de la Seguretat Social

Per comprendre l'arquitectura tècnica del Reial Decret 739/2026 resulta imprescindible analitzar l'articulació i remissió que efectua als preceptes clau del Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors (TRLET) i del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social (TRLGSS):

A) Remissió a l'Estatut dels Treballadors. L'Art. 2.1.d) TRLET

Què estableix l'article 2.1.d) de l'ET? Aquest precepte enquadra dins del catàleg de relacions laborals de caràcter especial la de «les persones esportistes professionals».

Comentari. La norma reglamentària fixa el dies a quo de còmput en el 15 de març de 1980 perquè coincideix de forma exacta amb la data d'entrada en vigor de la primigènia Llei 8/1980, de 10 de març, de l'Estatut dels Treballadors, l'article 2.1.d) de la qual va consagrar per primera vegada a Espanya la laboralitat dels esportistes. El RD 739/2026 exigeix que per computar un període previ l'esportista hagi prestat serveis sota un contracte formal emparat en aquesta relació especial (desenvolupada posteriorment pel RD 318/1981 i l'encara vigent RD 1006/1985).

B) Remissió a la LGSS. L'Art. 165.1 TRLGSS (Requisit general d'Alta o Assimilada)

Què estableix l'article 165.1 del TRLGSS? Disposa que, per causar dret a les prestacions contributives del Règim General, les persones incloses en el seu camp d'aplicació han de complir el requisit general d'estar afiliades i en alta en dit Règim o en situació assimilada a la d'alta en sobrevenir la contingència o fet causant, llevat disposició legal expressa en contrari.

Comentari. L'article 5.1 del RD 739/2026 condiciona el còmput dels períodes d'esportista professional a què el sol·licitant reuneixi amb caràcter previ les exigències generals de l'article 165.1 TRLGSS. Per tant, la nova norma no eximeix d'estar en alta o situació assimilada en la data del fet causant de la jubilació (o complir els requisits d'accés des de la situació de no alta de l'art. 205.1 TRLGSS), sinó que suma aquests anys històrics a la carrera laboral de l'assegurat.

C) Impacte sobre l'Art. 205 TRLGSS (Carència i accés a la jubilació)

Què estableix l'article 205 del TRLGSS? Regula els requisits del dret a la pensió contributiva de jubilació, exigint acreditar almenys 15 anys de cotització (carència genèrica), amb almenys 2 anys compresos dins dels 15 anys immediatament anteriors al fet causant (carència específica).

Comentari. Els períodes d'activitat prèvia reconeguts pel RD 739/2026 computen com a efectivament cotitzats a tots els efectes per assolir el període mínim de cotització de 15 anys exigit per l'art. 205.1.b) TRLGSS.

D) Impacte sobre l'Art. 209 TRLGSS i integració de bases de cotització (Art. 6 RD 739/2026)

Què estableix l'article 6 del RD 739/2026 en relació amb l'Art. 209 TRLGSS? Dictamina que els mesos que es computin com a cotitzats d'acord amb aquest reial decret s'integraran en la Base Reguladora amb la base mínima de cotització establerta en cada període per a treballadors majors de 18 anys en el Règim General.

Comentari. En calcular la Base Reguladora conforme a les regles de l'article 209 TRLGSS, aquests mesos en què no va existir obligació ni possibilitat de cotitzar no es computaran com a llacunes a zero (o amb la regla general d'integració parcial), sinó que s'emplenaran amb la base mínima oficial de l'època, evitant la depreciació de la quantia de la pensió. El que passa a la pràctica és que segurament queden fora de l'àmbit dels 25 anys necessaris per al càlcul de la base reguladora, per la qual cosa poca incidència tindrà en aquest sentit.

4. Procediment d'acreditació, revisió de pensions i finançament

• Acreditació de l'activitat (Art. 3). S'efectuarà mitjançant certificat emès pel club o entitat esportiva (model Annex I). En cas d'extinció del club o falta de dades, la certificació podrà ser expedida subsidiàriament per la Federació Esportiva competent (model Annex II).
• Sol·licitud i revisió de pensions causades (Arts. 4 i 5.2). La sol·licitud es presenta davant l'INSS en tramitar la jubilació o mitjançant sol·licitud de revisió d'una pensió de jubilació ja reconeguda. En cas de revisió, el recàlcul farà efectes econòmics a partir del dia primer del mes següent al de la sol·licitud de revisió.
• Mecanisme de finançament públic (Art. 7). Per no lesionar l'equilibri financer del sistema de la Seguretat Social, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) calcularà el capital cost corresponent a la part de pensió derivada d'aquests períodes rescatats. El pagament d'aquest capital cost serà assumit de forma íntegra i en un únic ingrés pel Consell Superior d'Esports (CSD).

5. Valoració crítica

El Reial Decret 739/2026 constitueix una solució equilibrada i tècnicament ben travada. Respecta el principi de primacia de la llei en coordinar el dies a quo amb l'entrada en vigor de l'Estatut dels Treballadors de 1980, utilitza el mecanisme d'integració amb bases mínimes per no inflar artificialment les bases reguladores -potser la incidència més gran sigui en pensions de jubilació ja reconegudes fa anys-, permet la revisió retroactiva a favor dels qui ja són pensionistes i trasllada amb encert el finançament a l'organisme públic de l'esport (CSD) mitjançant la fórmula del capital cost.

En fi, crec que, al marge de l'esport d'elit, hi ha molts esportistes professionals que no van cotitzar en el seu moment a la seguretat social. Esperem beneficiï les persones afectades.

Fuente: The flagrant's La revolución del círculo