SÍNDROME DE FATIGA CRÓNICA Y FIBROMIALGIA: JURISPRUDENCIA DEL TSJ CATALUNYA DEL ÚLTIMO TRIMESTRE.

Aunque tanto el INSS como el ICAMS siguen viviendo de espaldas a la realidad -médica y jurídica-, tanto el sídrome de fatiga crónica como la fibromiàlgia, por sí mismas o en conjunto, son enfermedades altamente incapacitantes; más aún si aparece como comorbilidad la sensibilidad química múltiple. Así lo viene entendiendo el TSJ Catalunya en diversas sentencias en los últimos años. Hoy ponemos de relieve algunas de las últimas publicadas en el último trimestre del 2012. Destacamos la última de las expuestas, ya que pone especial énfasis en el alcance invalidante de la fibromialgia cuando tiene el carácter de severidad. Todas las sentencias pueden obtenerse en la base de datos del CGPJ.

1) Roj: STSJ CAT 12176/2012

Id Cendoj: 08019340012012107772

Órgano: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Social

Sede: Barcelona

Sección: 1

Nº de Recurso: 8063/2011

Nº de Resolución: 7966/2012

Procedimiento: Recurso de suplicación

Ponente: MARIA DEL MAR GAN BUSTO

Tipo de Resolución: Sentencia

Resultado: Confirma la Incapacidad Permanente Absoluta reconocida en el Juzgado Social.

Lesiones reconocidas: Les lesions que afecten la demandant, amb el caràcter de cròniques o la qualificació de permanents i presumiblement definitives, son: Síndrome de fatiga crònica en grau III / IV amb pèrdua de força muscular i episodis de pèrdua sobtada molt intensa, i dificultat motora amb desequilibri fàcil. Patologia concurrent amb manifestacions moderades de síndrome fibromiàlgic i síndrome químic múltiple, així com trastorn de la son, distèrmia i disestèsies corporals, síndrome sec ocular i bucal, cefalees freqüents, i trastorn ansiós i depressiu amb pèrdua de memòria i concentració .

Consideración: Por ello partiendo de las dolencias que recoge el "factum" de instancia, en el ordinal cuarto consistentes en síndrome de fatiga crónica en grau III /IV amb pèrdua de força muscular¡ episodis de pèrdua sobtada molt intensa, i dificultat motora amb desequilibri fàcil. Patologia concurrent amb manifestacions moderades de síndrome fibromiàlqic i síndrome químic múltiple, així com trastorn de la son, distèrmia i disestèsies corporals, síndrome sec ocular i bucal, cefalees freqüents, i trastorn ansiós i depressiu amb pèrdua de memoria i concentració. Y es por lo que cabe concluir,que dicha patología en su actual evolución, anula por completo la capacidad laboral del trabajador ,ya que no persiste una capacidad residual para la realización de tareas mas livianas,como constante doctrina jurisprudencial ha establecido, quedando con ello desvirtuado la alegación de la parte recurrente en relación a los documentos que cita en la cemsura juridica de la sentencia ,de conformidad con la valoración conjunta de la prueba que a realizado el Magistrado de instancia......

2) Roj: STSJ CAT 12029/2012

Id Cendoj: 08019340012012107626

Órgano: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Social

Sede: Barcelona

Sección: 1

Nº de Recurso: 1744/2012

Nº de Resolución: 7844/2012

Procedimiento: Recurso de suplicación

Ponente: FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

Tipo de Resolución: Sentencia

Resultado: Estima el recurso de suplicación y declara a la actora en situación de Incapacidad Permanente Absoluta, denegada inicialmente en el Juzgado Social.

Lesiones reconocidas: Las lesiones que acredita la demandante se concretan en artrosis temporomandibular actualmente sin férula, transtorno adaptativo mixto reactivo en tratamiento con ansiolitico, síndrome de fatiga crónica grado III con manifestaciones fibromiálgicas de moderada intensidad (folios 25, 62 y 63).

Consideración: En el supuesto que se enjuicia, presentando la actora una "artrosis temporomandibular ...sin férula, trastorno adaptativo mixto reactivo en tratamiento con ansiolítico, síndrome de fatiga crónica grado III (/IV, según lo afirmado en el cuarto apartado del segundo fundamento jurídico) con manifestaciones fibromiálgicas de moderada intensidad"; debe convenirse con el recurrente y en armonía con lo sustentado por esta Sala en cuantas ocasiones ha tenido en orden a definir la funcional repercusión del síndrome mencionado que nos encontramos ante "una situación de fatigabilidad inexplicada y persistente a pequeños esfuerzos tanto físicos como mentales que resulta claramente incapacitante para el paciente", siendo su "etiología y patogenia ... desconocidas, aunque se postula una hipótesis posvírica con disfunción inmunológica asociada..." (tratándose de una enfermedad que "tiene un curso crónico, persistente y con oscilaciones, que provocan en el paciente una considerable invalidez funcional..." - Sentencia de 14 de julio de 2007 -).

En este mismo sentido se pronuncia la Sentencia de la Sala de 21 de junio de 2006 cuando (remitiéndose a su pronunciamiento de 19 de septiembre de 2003) sostiene -en términos sustancialmente coincidentes con los expresados en la de 5 de marzo de 2007) que la fatiga crónica es "una enfermedad tributaria del grado de invalidez absoluta, pues se trata de una dolencia que se manifiesta a mínimos esfuerzos, lo que por sí excluye la posibilidad de trabajar con eficacia y continuidad"; cuando (como es el caso) la misma oscila entre los grados III/IV y, por tanto, bajo unos parámetros de intensidad (y consecuente funcional repercusión) que la hacen incompatible con el laboral desarrollo de una actividad laboral definida en los términos anteriormente expuestos.

3) Roj: STSJ CAT 11833/2012

Id Cendoj: 08019340012012107430

Órgano: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Social

Sede: Barcelona

Sección: 1

Nº de Recurso: 8079/2011

Nº de Resolución: 7656/2012

Procedimiento: Recurso de suplicación

Ponente: ASCENSION SOLE PUIG

Tipo de Resolución: Sentencia

Resultado: Confirma la Incapacidad Permanente Absoluta reconocida en el Juzgado Social.

Lesiones reconocidas: La demandante presenta en la actualidad las siguientes patologías:

- síndrome de fatiga crónica calificada como grado III-IV por la Unidad de Fatiga crónica del

Hospital Clinic de Barcelona con escasas manifestaciones fibromialgicas y manifestaciones del síndrome de hipersensibilidad química múltiple - trastorno adaptativo mixto en grado moderado

Consideración: Referent a les lesions que presenta la treballadora per ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda en la instància, el sisè fet provat de la sentència i les afirmacions judicials amb valor fàctic del quart fonament de la sentència, no s'han atacat pel Ens recurrent, estableixen que presenta síndrome de fatiga crònica grau III/IV amb intolerància a activitats mínimament intensives i continuades, perquè pateix fatiga muscular superior a l'habitual amb dificultat per a activitats de tipus quotidià amb episodis de pèrdua sobtada de força que l'obliguen a enllitar-se durant mes de mitja hora i dificultat de recuperació superior a tres dies davant d'esforços que surtin dels habituals. Pèrdua de memòria i concentració, episodis d'afàsia i desorientació, inseguretat motora i irritabilitat social i ambiental. Síndrome de hipersensibilitat química múltiple, i trastorn adaptatiu mixt moderat.

El conjunt de les lesions tenen entitat suficient per comportar una incidència funcional combinada que impedeixen la seva habilitat per a dur a terme activitats lucratives sedentàries o lleugeres degut al quadre sever fibromiàlgic i de fatiga crònica, que juntament amb la resta de patologies provoca la total impossibilitat d'executar una activitat amb rendibilitat i eficàcia dintre del mercat de treball, sense perjudici de què les malalties siguin tributàries de control mèdic i tractament constant pal. liatiu.

4) Roj: STSJ CAT 12124/2012

Id Cendoj: 08019340012012107720

Órgano: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Social

Sede: Barcelona

Sección: 1

Nº de Recurso: 2094/2012

Nº de Resolución: 7306/2012

Procedimiento: Recurso de suplicación

Ponente: MATILDE ARAGO GASSIOT

Tipo de Resolución: Sentencia

Resultado: Estima el recurso de suplicación y declara a la actora en situación de Incapacidad Permanente Absoluta, denegada inicialmente en el Juzgado Social.

Lesiones: La Sra. Yolanda presenta en l'actualitat obesitat important, amb 106 quilograms de pes per a una alçada de 1'66m; trastorn distímic, diagnosticat l'any 2005, amb episodis recurrents amb simptomatologia ansiosa - depressiva, amb tractament; gonàlgia bilateral, sense limitació a la mobilitat; gonartrosi avançada femoro-patelar bilateral, amb pinçament de compartiments i osteofits marginals; lumboartrosi moderada; omàlgia bilateral; fibromiàlgia de grau intensa amb síndrome de fatiga crònica de grau moderat, recomanantse a la pacient una mínima activitat física, existint la possibilitat de nous sistemes de tractament farmacològic i considerant la possibilitat de baixes laborals en episodis d'agudització.

Consideraciones: En el cas que ens ocupa, resulta del fet provat tercer que la demandant pateix un quadre de fibromiàlgia intensa grau III i una Síndrome de Fatiga Crònica moderada, grau II, a més de una obesitat mòrbida, amb 106 Kg, per a,66 d'alçada; episodis recurrents amb simptomatologia ansiosa depressiva, en tractament; gonàlgia bilateral, sense limitació a mobilitat; gonartrosi avançada femoro patelar bilateral, amb pinçaments; lumbartrosi moderada; omàlgia bilateral (...). El descrit quadre de fibromiàlgia intensa i de síndrome de fatiga crònica, fa que s'hagi de valorar que la demandant no està capacitada per qualsevol professió u ofici que exigeixi realitzar esforç físic, encara que no siguin de gran entitat, recordant que aquesta Sala ha considerat en ocasions que amb aquest grau de fibromiàlgia o fatiga crònica, s'ha de considerar tributari al demandant de incapacitat permanent en grau d'incapacitat permanent absoluta, segons la descripció concreta de la afectació, tal com hem dit, mantenint el criteri reiterat en sentències anteriors, per totes es pot citar la sentència de 20 de setembre de 2007 , recurs 6178-2007, que diu: " Valorant el conjunt de la situació psicofísica de l'actora, aquesta Sala considera que no es pot valorar que la sentència infringeixi el precepte citat, ja que la severitat provada del quadre de síndrome de fatiga crònica, a la que s'afegeixen altres patologies de menys severitat (osteoporosi, SCC bilateral, tendinopatia, ruptura parcial del supra espinós...) fa que s'hagi de valorar que la demandant no està capacitada per qualsevol professió u ofici, mantenint el criteri reiterat en sentències anteriors de data 6-04- 2004 , 11-12-2003 EDJ 2003/236568 , 14-07-06 rec. 2306-05 , 05-03-07 rec. 993-06 i rec. 991-06, la síndrome de fatiga crònica s'ha de considerar invalidant, quan està concretament descrita i objectivada, per qualsevol professió u ofici, doncs la capacitat residual pels malalts que pateixen aquesta malaltia, de la que no es coneix tractament, i astènia, fatigabilitat precoç, abatiment, depressió, etc., com s'ha valorat altres vegades, és nul.la per fer esforç mínim continuat durant una jornada laboral comú.".

En sentit similar s'han pronunciat les sentències de la Sala Social d'aquest Tribunal Superior de Justícia de 26-04-2010, recurs 468-2010, de 5-03-2010, recurs 2926-09; 21-12-09, recurs 8637-2008; 07-09-2009, recurs 5654-2008, entre d'altres, totes elles referides a la valoració de la síndrome de fatiga crònica en grau III i/o fibromiàlgia, en grau III, és a dir, amb afectació intensa o severa, amb la valoració de que comporta una declaració de incapacitat permanent absoluta, sense que es pugui fer pitjor condició a unes i altres persones quan el diagnòstic és idèntic i la afectació funcional que es descriu és també equivalent.

En la sentència de 2 de gener de 2011 , declarem el grau d' incapacitat permanent absoluta indicant que: " Tales lesiones, en especial la fibromialgia que se califica por el juzgado en la fundamentación jurídica de severa, lo que se corresponde con el grado III, es ya "per se" impeditiva de la realización de cualquier actividad laboral con un mínimo de eficacia y continuidad, a lo que se debe adicionar una fatiga crónica de grado moderado que coadyuva a la citada limitación y evidencian la imposibilidad de realización de una actividad laboral continuada y que permita atender a los mínimos requerimientos laborales, habiéndose por tanto infringido el número 5 del art. 137 de la LGSS , lo que motiva la estimación del recurso."